Successos

“Sóc un sentimental, ho guardo tot”

Ale­jan­dro Cua­drado Puig, jubi­lat, de 71 anys, ja era famós a la vall de Cam­pro­don però ara és cone­gut arreu perquè li impu­ten dipòsit d'explo­sius i armes de guerra. Ell es con­si­dera “un sen­ti­men­tal”. Ho guarda tot i no llença res perquè creu que tot és cul­tura i tot és història. Les armes, també.

Després d'estona de bus­car-lo, el trobo a punt d'entrar a un fune­ral a Molló. En ve d'un altre a Lla­nars. El de Manuel López Quin­tero, de 78 anys, nas­cut a Colòmbia. “Algú hau­ria d'expli­car en un lli­bre la història excep­ci­o­nal d'aquest home, que va com­ba­tre en la guerra del Viet­nam i va viure a Lla­nars”, explica amb el neguit que el carac­te­ritza per divul­gar la història i evi­tar que s'oblidi cap vida d'interès històric ni cap història d'interès. A la sor­tida del segon fune­ral, s'atura a donar expli­ca­ci­ons a un pagès i caçador que li havia dei­xat l'esco­peta perquè la hi reparés, de franc, i no la hi ha pogut tor­nar perquè se la va endur la Guàrdia Civil. Mala sort. Con­ve­nen que un cop superada la burocràcia, l'esco­peta tor­narà amb l'amo. És una de les dese­nes d'armes que el 23 de novem­bre la Guàrdia Civil es va endur de casa de Cua­drado. Totes amb una història dar­rere i merei­xe­do­res, segons indica, d'estar expo­sa­des dar­rere d'una vitrina, si cal blin­dada.

Una de les pis­to­les, here­tada del seu pare, explica orgullós, es pres­su­posa que va pertànyer al lle­gen­dari ban­do­ler Quico Sabaté perquè va ser tro­bada a la masia de Prats de Molló on es va refu­giar Sabaté. Cua­drado creu que va ser un dels dar­rers que va veure Quico Saba­ter. Tenia 14 anys i pas­se­java un gos quan es va cre­uar i salu­dar amb un home “mudat com un viat­jant”, que després iden­ti­fi­ca­ria a les fotos poli­ci­als com a Quico Sabaté.

La pis­tola del seu besavi, Juan Cua­drado, que va ser muni­ci­pal a Olot, també la va requi­sar la Guàrdia Civil. Era un record de família que ell hau­ria vol­gut que l'Ajun­ta­ment d'Olot exposés en la cele­bració del seu 125è ani­ver­sari. La pis­tola és al cintó del besavi en una foto­gra­fia de finals del segle XIX on es veu el guàrdia Cua­drado en acte de ser­vei durant una visita borbònica a Olot. Altres relíquies que se li van endur: una pis­tola que li va entre­gar Harold Deer, ofi­cial del cap de la legió Còndor, Wol­fram von Richt­ho­fen, i un Winc­hes­ter de 1968 que li va rega­lar un pilot d'avi­ació francès.

L'esco­peta reta­llada amb un mani­llar de bici­cleta d'empu­nya­dura (la més sos­pi­tosa d'haver estat a mans de mal­fac­tors) també té la seva història. Cua­drado explica que una dona la va tro­bar a les escom­bra­ries al cos­tat d'una casa i la va entre­gar a la Guàrdia Civil. La seva teo­ria és que la família d'un noi malalt la va llençar per evi­tar un suïcidi. Pas­sat el temps, un guàrdia civil la hi va donar a ell per a la seva col·lecció. Aquest mateix guàrdia civil, “molt amic”, també li va donar un cetme que va tro­bar per­dut en una car­re­tera i tenia el canó torçat, segu­ra­ment perquè va caure d'algun vehi­cle mili­tar. En jubi­lar-se, el guàrdia també li va entre­gar el tri­corni, la capa i la resta d'indu­mentària.

Un cetme que va i ve

Para­do­xal­ment, Cua­drado va por­tar aquest cetme rebut d'un guàrdia i els com­ple­ments al quar­ter de la Guàrdia Civil per fer una expo­sició pel Pilar. Després de la festa, va tor­nar a can Cua­drado i també va ser requi­sat. El vin­cle dels Cua­drado amb la Guàrdia Civil i la Policía ve de lluny, de quan feien de taxis­tes, ja que mol­tes vega­des els reclu­ta­ven a ells per fer ser­veis en dis­po­sar de mit­jans pro­pis per al trans­port. La relació amb poli­cies i mili­tars i l'afició per les armes li ve de família. “El meu avi ja repa­rava armes, sense cobrar, i mol­tes de les armes són here­ta­des del meu pare i jo les vaig com­ple­tar”, asse­gura tot asse­nya­lant que manté el museu i la col·lecció per res­pecte a la memòria del seu pare. “Jo no entenc per què la Guàrdia Civil m'ha fet això. Sobre­tot no entenc per què es van endur les bom­bes, des­car­re­ga­des; no hi havia cap perill que petes­sin. I per què no es van endur totes aques­tes (ense­nya capses ple­nes) que són iguals?”, es pre­gunta Cua­drado, que admet una part de culpa per dei­xa­desa. “Tinc culpa per no haver fet els tràmits per lega­lit­zar les armes com a col·lec­ci­o­nista. Això ho admeto. Però no entenc per què la Guàrdia Civil, amb qui tinc tan bona relació (la pila d'ampo­lles de vi eti­que­ta­des cada any pel Pilar a casa seva ho prova), no em va aju­dar a fer els tràmits per fer un museu en regla, en lloc de venir a endur-se les armes.” Asse­gura que després de l'escor­coll el va visi­tar un res­pon­sa­ble del Museu de Tàrrega, que té expo­sa­des de manera legal armes com les seves. Cua­drado no vol que es perdi el patri­moni que el seu avi, el seu pare i ell han anat guar­dant durant dècades i vol­dria que estigués expo­sat. La seva idea és que l'admi­nis­tració l'ajudi, posant-li un pro­fes­si­o­nal o guia, però no que s'apropiïn del seu pro­jecte: “No vull que es posin meda­lles amb les meves sua­des.” I tam­poc vol de cap manera que es pagui per visi­tar el seu museu: “La cul­tura ha de ser gra­tis. Si la cul­tura s'ha de pagar només hi poden acce­dir els que ja són cul­tes i els incul­tes mai ho podran ser.” La pos­si­bi­li­tat de fer pagar entrada al Museu de la Reti­rada va ser dis­cu­tida al seu moment amb l'altre artífex del museu, Lluís Bas­sa­ga­nya, també impu­tat. Cua­drado ho té clar: “El nos­tre és un pro­jecte sense ànim de lucre. Això no es pot can­viar. Si hagués vol­gut fer diners, hau­ria mun­tat un super­mer­cat a la planta baixa i pisos a dalt”, remarca Cua­drado, tot recor­dant que l'oferta ja la tenia. “Jo sóc incor­rup­ti­ble. I perquè tot­hom ho sap mai m'han pro­po­sat càrrecs a l'Ajun­ta­ment, tot i que he par­ti­ci­pat en molts pro­jec­tes cul­tu­rals”, sen­ten­cia.

“Jo sóc un sen­ti­men­tal. Ho guardo tot”, pro­clama. I és veri­tat. A casa seva, a part de col·lec­ci­ons de papa­llo­nes, eines anti­gues, jogui­nes fetes pel seu pare, art de trin­xera (res­tes de bom­bes talla­des pels sol­dats), cot­xes antics... també con­serva records fami­li­ars i íntims, que no dubta a ense­nyar als visi­tants per molt per­so­nals que siguin.

LES FRASES D'ALEJANDRO CUADRADO

No puc entendre per què la Guàrdia Civil m'ha fet això en lloc d'ajudar-me a regularitzar la col·lecció d'armes
Espero que la Guàrdia Civil tingui el seny de no destruir les bales i les armes. Si avui no són història un dia ho seran
La cultura ha de ser gratis. Si no només hi poden accedir els cultes, i els incultes no deixaran de ser-ho mai


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia