Medi ambient

Conreus antiincendis a les Gavarres

La Generalitat veu en el sòl agrari un bon tallafoc

Accepta el 90% dels projectes de rompudes

Els dar­rers incen­dis dins de la zona pro­te­gida (PEIN) del massís de les Gavar­res, espe­ci­al­ment el del 15 de març, que va arra­sar 359 hectàrees fores­tals a cavall dels ter­mes de Vall-llo­brega, Palamós i Calonge, fan augu­rar una cam­pa­nya d'estiu com­pli­cada. La Gene­ra­li­tat ha dema­nat als ajun­ta­ments giro­nins que extre­min el con­trol sobre la neteja dels perímetres de les zones bos­co­ses i rurals que limi­ten amb urba­nit­za­ci­ons, masos i cases aïlla­des o gran­ges. Però a més del man­te­ni­ment de pis­tes d'accés i infra­es­truc­tu­res per a l'extinció –dipòsits o hidrants–, una ter­cera pota de les actu­a­ci­ons per fre­nar els focs és el foment dels con­reus agrícoles dins de les zones fores­tals, que actuen com a talla­foc i faci­li­ten l'actu­ació dels bom­bers en cas d'incendi.

Des del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura i Medi Natu­ral (DAAM), el direc­tor ter­ri­to­rial, Vicenç Esta­nyol, admet que no és una política que depen­gui direc­ta­ment del sec­tor públic, perquè la major part dels bos­cos del massís són de pro­pi­e­tat pri­vada. Però es mira de fomen­tar. “Al 2013, es va auto­rit­zar pràcti­ca­ment el 90% de les sol·lici­tuds de rom­pu­des” de ter­renys fores­tals, l'acció de talar i llau­rar zones bos­co­ses per tal de dedi­car-les al con­reu o acti­vi­tats agro­pecuàries, des­taca Esta­nyol. Entre el 10% res­tant d'expe­di­ents dene­gats, el motiu més freqüent era que afec­ta­ven a sòls qua­li­fi­cats pels ajun­ta­ments com a reser­ves fores­tals muni­ci­pals.

Aposta pel “mosaic”

En espera d'aca­bar d'ava­luar el rebrot de la zona cre­mada al març a les Gavar­res, el direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als del DAAM fa notar que l'impacte pai­satgístic de l'incendi de la pas­sada tar­dor a l'Empor­da­net –que va afec­tar unes 550 hectàrees de Vilo­priu, Colo­mers, Jafre i Foixà– és més lleu: “El pre­do­mini del mosaic de con­reus i bosc fa que tant la gestió de l'extinció com la recu­pe­ració del pai­satge siguin més ràpides.”

Al març, les fla­mes van avançar des­con­tro­la­des fins a les vinyes de la vall pala­mo­sina de Bell-lloc i, per l'altre flanc, van que­dar fre­na­des els masos agrícoles de vinya, oli­vera i frui­ters de Calonge, on els efec­tius es van apos­tar per man­te­nir el foc a rat­lla. La vinya és un dels con­reus amb més pos­si­bi­li­tats d'esten­dre's a la zona des­fo­res­tada pel foc del juliol de 2012 a l'Alt Empordà.

Tales con­tro­ver­ti­des

Les escla­ris­sa­des o rom­pu­des al bosc no solen ser ben rebu­des pels amants de la natura, però Esta­nyol recorda que “el bosc ha anat gua­nyant ter­reny en les dar­re­res dècades cap a zones agrícoles aban­do­na­des”. A les fal­des del Mon­ta­gut de Palamós, les fla­mes de final d'hivern han dei­xat visi­bles els antics ban­cals de vinyes aban­do­na­des al segle XX. El pas­tu­ratge és una altra de les acti­vi­tats que estu­dia el govern de Palamós per man­te­nir net el sota­bosc.

Les figu­res de pro­tecció que regu­len els espais PEIN o de la xarxa Natura 2000 fomen­ten “la pre­ser­vació, però no bar­ren el pas a l'agri­cul­tura”. De fet, la pre­missa del DAAM és que “agri­cul­tors i rama­ders són cab­dals per a la gestió de les zones natu­rals, perquè són els que millor conei­xen el ter­ri­tori”, con­clou Esta­nyol.

Des­bros­sa­des forçoses

Res­pecte al man­te­ni­ment de les fran­ges des­bros­sa­des de pro­tecció, la Gene­ra­li­tat havia acti­vat una cam­pa­nya per extre­mar-ne el con­trol per part dels muni­ci­pis, set­ma­nes abans del dar­rer gran incendi de les Gavar­res.

L'objec­tiu és garan­tir la segu­re­tat dels nuclis i masos habi­tats, però des dels ajun­ta­ments aler­ten que és un procés lent i que man­quen recur­sos. A Vall-llo­brega, l'alcalde, Rufino Gui­rado, diu que han dele­gat el con­trol en l'Agru­pació de Defensa Fores­tal (ADF) on, al seu torn, reco­nei­xen que “hi ha fin­ques divi­di­des entre més d'un amo” i el procés per loca­lit­zar-los via cadas­tral o regis­tral és fei­xuc. El regi­dor de Medi Ambi­ent de Santa Cris­tina d'Aro, Jordi Oriol, xifra en 416 les par­cel·les pen­dents de nete­jar, i apunta que el procés previ a l'exe­cució sub­sidiària “s'allarga dos o tres anys”. També n'hi ha de pro­mo­to­res en fallida, un pro­blema afe­git per recu­pe­rar l'import avançat.

El direc­tor ter­ri­to­rial d'Inte­rior, Albert Ballesta, con­ce­deix que “el procés admi­nis­tra­tiu no ajuda”, però aposta per “començar a avançar feina, detec­tar punts crítics i aco­tar el pro­blema”. Per sal­dar els deu­tes de les exe­cu­ci­ons forçoses, con­fia en Xaloc, l'ens tri­bu­tari de la Dipu­tació. I con­tem­pla fórmu­les per com­pen­sar diners avançats pels muni­ci­pis.

LES XIFRES

359
hectàrees
va cremar el darrer gran incendi a les Gavarres, que el 15 de març es va declarar a Vall-llobrega
90
per cent
de rompudes de sòls forestals van autoritzar l'any passat els serveis territorials d'Agricultura
Infraestructura per actuar

Planificació modèlica per a un terreny molt difícil

E.A

La superfície del PEIN de les Gavarres comprèn unes 28.500 hectàrees, en un dels massissos boscosos amb més continuïtat del país. Tot i la sensació que és una zona respectada pels focs, Estanyol il·lustra amb plànols que el 49% d'aquesta superfície es va cremar almenys un cop durant el segle XX. Per mirar d'evitar nous incendis, una xarxa primària de 130 quilòmetres de carreteres i pistes forestals, dipòsits d'aigua o hidrants repartits en radis de tres quilòmetres a la rodona i un plànol amb punts estratègics per contenir les flames, sempre que el vent no s'aliï amb el foc.

Crida a reomplir de verd Bell-lloc

Reivindicar els valors mediambientals, culturals i socials de la vall de Bell-lloc, al terme de Palamós, i expressar els desitjos de la societat per a una ràpida recuperació del paisatge dos mesos i mig després que les flames, avivades per la tramuntana, reduïssin a cendres el paisatge. Són els objectius de l'acte simbòlic que el consistori palamosí, els Amics de la Vall de Bell-lloc, el Club Alpí Palamós, l'ADF Gavarres Marítima i el Consorci de les Gavarres han convocat diumenge al matí, amb una caminada des de Can Pere Tià fins al puig de Montagut.

Encara és aviat per abordar la neteja o reforestació de la zona cremada, però amb la convocatòria es fa una crida a escriure en un full els desitjos personals de cada participant per a l'espai natural, que s'acumularan a l'entorn del santuari. Els organitzadors demanen als assistents que vesteixin una samarreta verda i a dos quarts de deu del matí volen unir amb una cadena humana la finca de Bell-lloc amb el cim del puig, on hissaran una senyera.

La jornada servirà per restituir la senyalització del castell de Vila-romà i el dolmen de Montagut, dos dels elements patrimonials dins del perímetre afectat pel foc.

Reunions de coordinació

Interior vol començar a avaluar els llocs de risc

Ballesta va avançar que aquest dimecres i la setmana vinent es reuniran amb els municipis per avaluar la situació i detectar si hi ha alguna urbanització on calgui netejar perímetres de seguretat. El responsable d'Interior a la demarcació defensa la feina feta per molts municipis, com ara Castell-Platja d'Aro, Santa Cristina o Maçanet, però recorda que en algunes comarques com ara el Baix Empordà “hi ha unes 300 urbanitzacions i punts crítics a controlar”. Per Ballesta, el grau de dificultat de la campanya de prevenció dependrà de si el juny és plujós com l'abril o sec com el maig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia