El passat que s’amaga al bosc

A Bàscara, per la seva situació geogràfica estratègica com a pas del camí ral, se li coneix un passat socioeconòmic vinculat als mercats i les fires, també amb una destacada preeminència d’oficis menestrals i de notaris, escrivents i sastres, entre altres professions de l’època. Ara, però, gràcies a unes troballes descobertes i documentades recentment, es té constància que durant segles també hi va haver activitats econòmiques avui desaparegudes lligades a la terra i a l’extracció del bosc. La descoberta de forns de calç, forns de rajols i pous de gel revelen aquest passat poc conegut i menys estudiat.

Han estat una colla d’aficionats a la història i a la natura els que van localitzar, el setembre del 2024, un dels forns de teules que durant molts anys havia quedat en l’oblit i cobert per una gran massa boscosa que feia totalment impracticable aquell bosc allunyat de qualsevol nucli poblat. També van descobrir pels voltants, i entre bardisses, altres elements etnogràfics –un forn de calç, tres forns més de rajols i diverses súties de fer carbonet, a més d’un pont– que ajudaran a contextualitzar aquest passat preindustrial de Calabuig i Bàscara. A partir d’aquí, l’equip format per Àngels Teixidor, Toni Fernández i Joan Sayeras va posar-se en contacte amb experts sobre el tema, com l’antropòleg Andreu Bover, l’advocat i professor universitari Pep Matas, el terrisser Josep Matés, l’historiador Antoni Egea i el fotògraf i naturalista Ernest Costa, amb l’objectiu de poder compartir la troballa, les hipòtesis i iniciar tot un treball de documentació i recerca.

Segons detallen, creuen que molt possiblement el forn de teules que es va documentar sigui el referit en un document del 1598, un capbreu en què els veïns de Calabuig declaren a Isabel de Senesterra, senyora del lloc, les finques que tenien en domini útil i per les quals havien de pagar un cens anual). Francesc Sans, del veïnat de Sant Nicolau, deixa constància que es tracta “d’una peça de terra boscosa on hi ha una teuleria constructa i territori La Salmera o Gorranchs, de 3 vessanes, afronta a orient amb honor meu que tinc per Elisabet de Senesterra, a migdia amb honor d’en Xicola, a occident amb honor d’en Safont Cella, part i part amb honor de Jaume Vilar, àlies Xicola, que fou d’en Casademont i a cerç amb camí que va de dit veïnat a Llampaies”. AHG. Protocols de Peralada, vol. 439.

Àngels Teixidor remarca: “Aquestes descobertes pensem que són de gran importància, no només perquè són testimonis directes de l’existència d’unes activitats econòmiques, avui desaparegudes al nostre municipi, sinó perquè ens connecten amb la nostra història local, amb un passat fins avui desconegut per a molts de nosaltres.” Les troballes, que han estat documentades una a una, es van comunicar a l’Ajuntament de Bàscara i als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que van fer una visita sobre el terreny i van orientar sobre la redacció de les fitxes per tal d’incloure-les dins del catàleg de patrimoni etnològic de Catalunya. També, l’objectiu és que siguin protegides en el nou POUM per l’Ajuntament i declarades béns d’interès cultural local (BCIL) a través del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Creuen els historiadors que, a més d’ampliar la història local, les restes podrien impulsar la creació d’una ruta de senderisme que alhora destaqui el nostre patrimoni cultural i etnològic.