31. Penso que ara en aquest moments, hi ha molts temes preocupants, com sorti de la crisi, fer la feina depresa, no surt bé. Penso que aquest tema a nivell comarcal i de pobles, son molts i és molt important, que tothom estigui content. Ara es la crisi, l'econòmia i buscar el camí per la independencia. Ja que tenir unes vegeries i no haver la independencia, puc imaginar que haurà un girigall!!

30. Sr, Boya, se us veu el llaitò, sou espanyoliste com molts del PSC, preferiu ser una provincia espanyola que una vageria catalana.

29. Sr Jordi Lázaro l'il.lustraré amb molt de gust. Les provincies son divisions territorials espanyoles i l'estat espanyol mai no ha reconegut el dret de la val d'aran de no formar part de cap divisió territorial que no sigui ella mateixa (permetim dir-li que crec que si hagués pensat una miqueta vostè mateix ho hagués deduit).

28. Monica Ungomiel y Acebeda (Valencia) 10.02.10, 11:10 És molt fàcil soltar que hi ha tergiversacions i contradiccions i no dir on. La principal contradicció la comets tu, quan t'aferres a les tesis de Friedrich Christian Diez i després dius que 'les proclamacions d'uns intelectuals per a tu no et valen'. Per molt que Diez sigui considerat el pare de la filologia romànica, les seves tesis elaborades a la primera meitat del segle XIX estan gairebé totes superades, per bé que el seu mètode sigui en alguns casos encara respectat. Jo no t'he citat cap filòleg català, sinó l'alemnay Reichenkron. També et puc citat en Weisgerber, o Lüdtke, o Bernhard Schädel... i tots coincideixen, en primer lloc en la unitat de la llengua catalana i, en segon lloc, en la independència entre l'occità i el català. Els debats filològics sobre el català són molt anteriors a l'estatut del 1931, allí tenim les reunions del IEC a la primera dècada del segle XX, les ponències de Schädel, els primers estudis d'Aebischer... No pretenguis vincular la llengua i la política de la II República, si un plau. Saps que és la crestomatia? Doncs abans de parlar de categoritzacions sobre els documents escrits medievals informat una mica. Per últim, el provençal era al segle XIII la llengua de bon gust a Catalunya com a Castella ho era el gallec, els autors escribien en aquella llengua de bon gust, però no vol dir ni que el català i el provençal fossin el mateix llavors ni que el castellà i el gallec ho fossin. I, per cert, Ramon Llull fou el primer en escriure en català, encara que les seves primeres obres fossin en la llengua de moda, el provençal.

27. @Ignasi López i Trueba (Vilba) 09.02.10, 17:30 (22) No discutiré el teu comentari, hi ha massa contradiccions i tergiversacions. El teu comentari necessitaria una replica massa llarga. Afegiré solament alguns detalls. En un estat antic la Llengua d’Oc (Occità) i el català no podien ser diferenciats. En l'alta edat mitja s'escrivia gairebé exclusivament en Llatí – llavors tota categorització formal, és imposible. Però no hauries d'ignorar que els poetes catalans van escriure en Occità fins al segle XIV. El primer escriptor que va escriure tota la seva obra en “català” – valencià per a nosaltres – i en Llengua d’Oc, va ser el Valencià Ausiàs March. En l'obra del filòleg del segle XIX. Friedrich Christian Diez, es considera que el català és una part de l'Occità denominat (en aquesta obra) “Provençal”, no obstant això indica les petites diferències. En 1931, el recent retorn a l'estatut d'autonomia de Catalunya, comportava el risc de ser obstaculitzat per la defensa de la pertinença dels catalans a un conjunt majoritàriament no Espanyol. En 1934 els intel•lectuals catalans van proclamar solemnement que el català era distint de l'Occità. Si ets intel•ligent trobaràs tota la documentació que m'ha permès escriure't aquest molt petit resum. La proclamació d'uns intel•lectuals no és suficient per a mi. Mantinc que els Valencians, els Balears i els catalans parlem variacions lingüístiques de l'Occità. I mantinc que el nacionalisme català repudia l'Occità com a llengua mare per a imposar-nos una denominació única: el “català”.

26. @Maurici Miquel Forcadell i Solé (Amposta) 09.02.10, 20:02 (23). Proclames amb massa seguretat i prepotència que ignoro que del Llatí de les Gàl•lies van néixer la LLengua d'Oïl, al Nord i la LLengua d'Oc al sud (de França). Vaig fer els estudis en el Lycée Français de València (Paterna). Com pots veure el teu complex de superioritat et conduïx per camins bastant mediocres. La resta del teu comentari no disposa de més interés. Sobretot quan pregones Sobretot quan pregones la il·lusòria fantasia que : “”Els catalans de la Catalunya Vella, sotmesos a la sobirania carolíngia…..ja parlaven català””. Salutacions, “ amic”. :-)

25. @Maurici Miquel Forcadell i Solé (Amposta) 09.02.10, 20:02 (23). Proclames amb massa seguretat i prepotència que ignoro que del Llatí de les Gàl•lies van néixer la LLengua d'Oïl, al Nord i la LLengua d'Oc al sud (de França). Vaig fer els estudis en el Lycée Français de València (Paterna). Com pots veure el teu complex de superioritat et conduïx per camins bastant mediocres. La resta del teu comentari no disposa de més interés. Sobretot quan pregones Sobretot quan pregones la il·lusòria fantasia que : “”Els catalans de la Catalunya Vella, sotmesos a la sobirania carolíngia…..ja parlaven català””. Salutacions, “ amic”. :-)

24. Cal que els aranesos pel bé d'ells mateixos, obrin ben bé els ulls i s'ho pensin dues vegades abans d'optar a ser una PROVÍNCIA espanyola, amb preferència a una VEGUERIA CATALANA. Què esperen assolir essent provincians?...

23. Veig en la valenciana Mònica Ungomiel la típica petulància i insolència castellana, que dóna per suposat que les idees catalanistes estan basades en falsedats històriques i que només les poden creure els ignorants. I es pensa que amb quatre foteses històriques mal digerides ja ha batut la "ignorància nacionalista". Santa innocència! Ja li ha contestat molt bé Ignasi López aquí baix. De totes maneres jo voldria afegir que és clar i evident que la Sra Ungomiel ignora que del llatí de les Gàl·lies en surten dues llengües romàniques franceses: a) la llengua anomenada d'oïl, al Nord, amb forta influència del fràncic, llengua dels pobles francs, que desprès anà avolucionant fins convertir-se en l'actual francès, i b) la llengua anomenada d'oc, que és l'evolució natural del llatí del Sud de la Gàl·lia sense gairebé influència germànica. Que els reis carolingis tinguessin sobirania sobre tota l'antiga Gàl·lia i Catalunya no vol dir que, automàticament, tots parlessin la llengua d'oïl ni, menys encara, l'occità (quin simplisme semiignorant!). Els catalans de la Catalunya Vella, sotmesos a la sobirania carolíngia, a partir dels segles VIII i IX ja parlaven català, producte de l'evolució del llatí autòcton. Que el català i l'occità s'assemblen bastant és un fet evident, i el veïnatge territorial és prou per explicar-ho; però això no vol dir que occità i català siguin el mateix idioma. La Lingüística Romànica, en qualsevol manual universitari, distingueix perfectament els dos idiomes, i en dóna les caraterístiques definitòries. Una simple consulta ho aclarirà. Però el blaverisme valencià no creu en la ciència lingüística; deu pensar que tots estan venuts a l'or català. Sra. Mònica Ungomiel: actualitzeu els vostres coneixements i deixareu de fer el ridícul pels fòrums.

22. Monica Ungomiel y Acebeda (Valencia), la meva història la conec força bé, com també les normes d'educació bàsiques de permetre rèpliques i no donar un cop de port. Els francs són un poble germànic que es va instal·lar al Nord de la Gàlia, zona força menys romanitzada que el Sud del a Gàlia; al sud de la Gàlia, com en Pere Tranquil t'ha corregit, al segle V estaven els visigots, en caràcter de 'federats'. França rep el nom del poble dels francs, i no a l'inrevés com la teva ignorància extrema et fa suposar; de fet, l'origen d'aquest poble es sol situar a la zona històrica alemana de Francònia, encara que suposo que tu pensaràs que es diu així perquè Napoleó va passar per allí. Els carolins són originaris d'una zona que comprén el Nord de França, Bélgica i l'Est d'Alemanya; per això va convertir Aquisgrà en una de les seves capitals. Allí, al segle VII es parlava una llengua germànica, el fràncic, emparentat amb l'alt alemany, i és molt provable que aquesta fos la llengua que parlaven Carlemany, Pipí i els seus homes de confiança. Que la resta de la Gàlia parlava galo-romà? Es clar, com la penísula ibérica parlava llengües ibero romanes, però les elits parlaven el got, una altra llengua germànica, i després l'àrab. Des d'un punt de vista històric, no hi ha va haver cap 'invasió carolina', sinó una incursió militar que va contar amb el recolzament de la població indígena i de les restes de les elits visigodes al país. Només cal que llegeixis Abadal, "Els primers comtes catalans", o Sobrequés. Però suposo que no et prendràs aquest molèstia, com tampoc llegir en Reichenkron, lingüista alemany expert en les llengües de la galo-romania que afirma que parlar d'occità, francès o català abans del segle X és una falsetat històrica i lingüística... Això són arguments, i allò del llemosí, fantasies.