De la mateixa manera que em vaig emocionar molt quan vaig saber que el Vaticà incorporaria neologismes com ara e-mail, xat, internet o sexe telefònic al llatí per poder tipificar nous pecats, m’he emocionat molt en saber que aquest any, les autoritats de l’Aràbia Saudita, per determinar el dia que comença el Ramadà, han aprovat l’ús de telescopis. Fins ara, el mètode tradicional era fer-ho a ull. El creient mirava el cel estrellat i quan veia el quart creixent o hilal sabia que començava el dejuni. Ja m’imagino que no deu ser pels defectes del sistema que a la majoria de països àrabs el Ramadà va començar divendres, però a Líbia, en canvi, va començar dijous. Durant el més del Ramadà el fidel no menja, no beu i no copula des de l’albada fins que el sol es pon.

Per mi, que ja em sembla difícil la Quaresma, no menjar i no beure fins que es fa de nit em sembla heroic. En canvi, això de no copular fins que el sol es pon no ho veig tan sacrificat. La canalla, la feina i l’horari d’obertura de les discoteques ja t’hi obliga encara que no facis el Ramadà.

El cas és que veig molt bé que s’apliquin les noves tecnologies a les qüestions religioses. Perquè quan Déu nostre senyor va dictar les lleis, el món no era el d’ara. Per exemple, la Quaresma ja no és el que era. De fet, ja estic desitjant que arribi, per anar-me a sacrificar a l’Hispània (que fan un bacallà per plorar).
Amb això vull dir que, fa segles, quan el profeta va dictar les lleis els musulmans no emigraven com ara. El profeta, en la seva immensa sapiència, no va preveure que ara hi hauria musulmans al Cap Nord. I allà el Ramadà es fa una mica més difícil, perquè la nit dura sis mesos. Però cap creient no es pot passar sis mesos menjant, bevent i fornicant. Ni tan sols si, durant les aurores boreals, pobre, aprofita per descansar.